A un nouvingut empadronat a Vic, ¿és lògic, lícit, raonable i comprensible que se'l privi de l'oportunitat d'iniciar el seu procés d'inserció a la societat vigatana -i catalana per extensió-, a partir de negar-li la possibilitat de realitzar el seu recorregut d'aprenentatge en la llengua d'ús majoritari al si d'aquesta societat?

Crec que la resposta és compartida per una gran majoria dels lectors. És un autèntic error pensar que és possible avançar en termes de cohesió i integració social si no permetem que un dels principals instruments de comunicació, la llengua comuna, pugui ser utilitzada amb correcció i de manera natural per aquells que formen part d'una mateixa comunitat.

Suposo que a ningú se li escapa que aquest comentari tant obvi, és arrel de la iniciativa promoguda per la institució del Defensor del Pueblo, en presentar un recurs de possible inconstitucionalitat d'un dels articles de la Llei d'Acollida vigent a Catalunya des de fa uns mesos.

Estem vivint en una societat molt exigent a l'hora de reclamar el compliment dels deures per part dels altres i, en especial, dels nouvinguts; és lògic, per una banda perquè aquesta societat no s'ha fet sola, sinó a base de l'esforç de molta gent que moltes vegades no ha tingut reconeguda la seva tasca per part de ningú i s'ha espavilat com ha pogut; i per altra banda, perquè un dels nostres principis bàsics de la convivència és la igualtat de tots i totes davant la llei, en els deures i en els drets.

Què passa però, quan el dret d'aprenentatge de la llengua de la societat d'acollida pot quedar alterat? Doncs simplement que fem un atac frontal al procés d'incorporació dels immigrants a casa nostra. Algú pot pensar que això de la llengua és una qüestió de quatre lletraferits o una qüestió purament literària. És una equivocació evident. Al moment actual, la llengua catalana és un instrument de primer ordre pel que fa a la convivència i cohesió social. És un clar instrument d'assoliment de determinats estatus i d'ascensor en el teixit productiu i acadèmic. És un clar instrument facilitador de relacions humanes, culturals, afectives, comercials, de veïnatge  i de relació intergeneracional. És un clar instrument de presència i pertinença en una determinada societat. Trencar això, qüestionar això, impedir això, és un evident atemptat al desenvolupament pacífic i cohesionat de la nostra convivència. A una ciutat com Vic, que té ciutadanes i ciutadans de més de 90 procedències diferents, és imprescindible tenir una llengua comuna i bàsica de comunicació compartida. Si el país d'acollida és Catalunya, el més lògic és que la llengua d'acollida sigui el català; com a França és el francès, a Itàlia, l'italià, a Alemanya, l'alemany, al Japó, el japonès,...

Per altra banda, i en el nostre cas, el patrimoni acumulat d'experiències reeixides entorn de la llengua i d'immigració fan que, Osona en general, sigui un referent nacional pel que fa a iniciatives innovadores i efectives. Començant pel propi sistema educatiu, que moltes vegades a partir de l'esforç personal dels educadors s'aconsegueix un nivell d'aprenentatge que va més enllà del propi alumne i incideix en el conjunt de la família; el paper essencial d'immersió que han jugat sempre els mitjans de comunicació comarcals; les experiències en l'alfabetització i formació d'adults, a partir sobretot del treball realitzat per l'Escola Miquel Martí Pol; el treball innovador i diari que realitza Òmnium Cultural; l'excepcionalitat per qualitat i quantitat de l'obra realitzada en el marc del Centre de Normalització Lingüística d'Osona, amb les singularitats dels Pastorets i la teatralització d'obres dels nostres poetes, la quantitat de parelles lingüístiques que s'han constituït en aquests temps i que han derivat cap a nivells de relació personal i cultural més amplis, grups de conversa que s'han generat de manera espontània a partir de la realització d'activitats conjuntes o de les sessions d'acollida municipals o comarcals realitzades per les administracions locals; grups de recerca i avaluació en el si de la pròpia Universitat,... Cal dir que, durant tots els anys de realització d'aquestes i altres experiències, són milers i milers les persones que hi han participat i que gràcies a això, la seva comprensió, estima i responsabilitat sobre quins són els deures i els drets de la societat d'acollida, són assumits i practicats per la seva immensa majoria.

I tot això perquè? Doncs just per pensar que el català ha de ser la llengua vehicular d'acollida i integració a la societat vigatana. Precisament allò que pot estar qüestionat pel Tribunal Constitucional espanyol a partir del recurs esmentat.

La qüestió però és, quina autoritat pot tenir un Tribunal (que ja no tenia de feia molt de temps) que ha esta capaç de desautoritzar una decisió de tot el poble de Catalunya, en relació a la seva normativa d'autogovern? Doncs, sincerament, cap ni una. A Catalunya i a Vic tenim coses molt més importants a fer que estar pendents de les obsessions espanyoles de quatre vividors imperialistes.

A Catalunya hem de  reforçar la nació, hem de construir una societat nova i cohesionada amb valors bàsics de justícia social, hem d'esforçar-nos a donar suport a tot allò que sigui innovador en el terreny de l'economia i l'educació, hem d'intentar resoldre els dèficits d'infraestructures, hem de pretendre tenir el cap fred i el cor calent en un món en convulsió, hem d'intentar ser més i millors aquells i aquelles que volem contribuir a construir el país del futur. Perquè una cosa està clara: Catalunya ja està farta d'anar rebent i ha iniciat el camí inajornable de la llibertat. Bon viatge!