A vegades sento l'expressió aquesta ciutat té un vida cultural molt agitada, o molt viva, o molt moguda, o molt rica... i jo em demano, qui determina aquest valor?

Els Ajuntaments, la Diputació, l'Estat o la gent del carrer... Si es surt en publicacions a nivell estatal, tens més punts, si surts a la tele, tens més audiència... Però de fet la cultura no és teoricament un be altruista.

La cultura es un be minoritari, ni tothom hi està d'acord "para gusto colores!!!", ni tothom en té accés, ni tothom s'hi sent atret... De fet quan parlem de cultura, de què parlem... d'art, de dansa, de llibres, de música... jo parlo d'alimentar ànimes, i inquietuds...

A vegades la cultura és popular, es basa en tradicions, orals no escrites, és festa, és disbauxa, és al carrer i gratuïta. A vegades la cultura ens ve de la mà d'intelectuals, i ens avesa a llegir, contemplar obres sense veure res, a anar al teatre sense ganes, i sovint és cara i elitista. A vegades la cultura ens ve de la mà de la tele, dels diaris, o de la ràdio, i llavors també és popular i abarca tots els camps, des de cinema, bet-sellers, o exposicions multidudinàries, o fins i tot concerts d'abast mundial, i en podem trobar de tots els gustos i preus.

Sovint la cultura, la porta endavant gent petita, anònima amb molta il·lusió, i pocs recursos, és una cultura viva, plena d'esperança, és un sortir de la rutina, un aliment per l'ànima, un obrir-se a móns diversos i nous. Son els mecenes, uns molt rics i famosos (hereus dels Mèdicis), d'altres riallers i humils...

I aquí la meva llança per una, crec que ja li puc dir amiga, que dia rera dia, intenta viure amb il·lusió, viure amb cultura, compartir i experimentar... No et desanimis, has obert una bretxa, que espero el temps faci molt gran....Fas la feina ben feta, parles de Cultura amb totes les lletres i matisos, obres portes, mentre es tanquen finestres, però hi ha qui mira dins dels espais que has obert, espais plens de música, quadres, paraules, teatre, dansa... Has obert una porta en aquest univers, tan petit i tancat, i alguns deixarem molletes al camí, per no perdre'ns...