Ha estat una lliçó... En tots els aspectes... El Barça ha arribat al final de la temporada en plena forma i amb triplet d'opcions, lliçons d'un Guardiola al que l'hem d'aplaudir. Hem anat a Mestalla i em xiulat, lliçó ...

Lliçó que haurien d'aprendre el polítics del nostre país, per què no tots ens sentim espanyols. Per què la xiulada ha estat unànim, potser perquè tenim molt clar que som diferents, i que això ens fa més autèntics i únics.

Lliçó d'una afició a la que no em queda sinó treure'm el barret, per ganes, per crits, per càntics, per educació, per esportivisme, per tot... Perquè van aplaudir els seus, van viatjar esperant a un copa, i finalment van aplaudir als blaugranes, i dempeus mentre Puyol passejava la Incurriña van felicitar al Rei de Copes. Ells que no havien deixat de corejar el nom del seu equip malgrat estar perdent 1-4.

Lliçó del SENYOR CARRASCO, i ho dic en majúscules, per cridar, pel que ha nominat al meu equip com el millor del món, perquè ha perdut amb el cap ben alt, elogiant al campió, gràcies per ser així.

Només una espineta, per Echevarria, perquè jugadors com ell...uff no puc parlar-ne sense entelar-se els ulls, només li puc dir que estic segura que no ha tingut copa, però segur que el cor de Bilbo coreja el seu nom.

La xiulada, la apagada de TV1, la repartició d'entrades desigual, tot son anècdotes, ahir va haver-hi una festa en el fútbol, dues aficions van jugar, van guanyar i sobretot crec que els que ho varem veure ens vem sentir orgullosos de ser d'un o altre, som de diferents autonomies, però per ser tan úniques ens sentim properes.

Eskerrik asko, un 10 per tots!!!