En la seva tesi, llegida el mes de gener, Marta Ricart ha examinat els efectes de diferents tòxics sobre els biofilms, els quals són una eina valuosa a l'hora d'estudiar les conseqüències de l'existència de contaminats en els ecosistemes aquàtics.

L'activitat humana representa una de les causes més importants d'entrada d'una gran varietat de substàncies en els ecosistemes fluvials. A conseqüència d'això, un ampli ventall de contaminants d'origen industrial, urbà i agrícola tenen presència als rius. Els tòxics orgànics són un dels problemes més importants ja que, en la majoria de casos, hi ha molt poca informació sobre la seva presència i toxicitat.

Els biofilms són comunitats de microorganismes que viuen en les superfícies dels còdols i en el sediment dels rius i estan formats, majoritàriament, per bacteris i algues. Són els primers a interaccionar amb les substàncies dissoltes de l'aigua -incloent els tòxics- i són capaços d'integrar les condicions ambientals al llarg del temps, la qual cosa els converteix en una eina valuosa a l'hora d'analitzar els efectes dels contaminants en els ecosistemes aquàtics.

Com afecten els tòxics orgànics?
En el seu treball, titulat Effects of priority and emerging pollutants on river biofilms ('Efectes dels contaminants prioritaris i emergents en el biofilm'), l'ambientòloga ha estudiat els efectes dels plaguicides sobre els biofilms del riu Llobregat, el qual constitueix la principal font d'aigua potable de la ciutat de Barcelona i de les seves rodalies. El Llobregat és un riu que ha estat sotmès a fortes pressions urbanístiques, industrials i urbanes, fet que l'ha portat a nivells elevats de contaminació. Les situacions de sequera i l'associada baixa capacitat de dilució augmenten l'impacte potencial dels contaminants, els quals es troben en concentracions més elevades.

Els resultats d'aquest estudi han mostrat una influència dels herbicides pertanyents al grup de les triazines en la distribució de la comunitat de diatomees, les algues més abundants en el biofilm. Els resultats també suggereixen efectes a escala estructural i funcional causats per la presència d'organofosfats (insecticides) i fenilurees (herbicides).

Tesi publicada en diferents revistes científiques
Marta Ricart es va llicenciar en Ciències Ambientals a la Universitat de Girona l'any 2005. Després es va vincular a l'Institut d'Ecologia Aquàtica, on va començar la tesi sota la direcció del Dr. Sergi Sabater i la Dra. Helena Guasch. L'estudi s'ha emmarcat en el context del projecte europeu Modelkey (http://www.modelkey.org/) i ha estat publicat en revistes científiques com Chemosphere, Journal of Hydrology i Aquatic Toxicology.

L'any 2009, Marta Ricart va fer una estada predoctoral a la Universitat de Wageningen (Holanda), on va desenvolupar un dels capítols de la tesi. Concretament, va formar part del grup d'investigació Aquatic Ecology & Water Quality Management Group, sota la direcció del Dr. Miquel Lürling. Actualment, la investigadora gaudeix d'una beca postdoctoral emmarcada en el projecte SCARCE, que desenvoluparà conjuntament a l'ICRA i a la UdG.