El 17 d’octubre i el 7 de novembre tindrà lloc una modalitat d’itinerari orientada al públic adult, mentre que el 5 de setembre i el 19 de desembre s’oferirà una modalitat d’itinerari per a públic familiar.

Per a Antoni Tàpies l’art és una via de coneixement i un mitjà de transformació de la consciència. Aquesta funció social de l’art és present de manera coherent al conjunt de la seva obra, tant en la vessant plàstica com en la literària, però es fa palesa de manera encara més significativa en la seva obra pública. La Fundació té interès a acostar al ciutadà aquestes obres d’Antoni Tàpies, situades en l’espai urbà de Barcelona, i ara especialment, a causa de les remodelacions que s’estan duent a terme a l’edifici de la Fundació i del fet que la col·lecció permanent de l’artista que habitualment s’hi exposa roman tancada al públic. El recorregut per aquestes obres posa de manifest la vessant més social i compromesa de l’artista, i convida també a reflexionar sobre el concepte d’espai urbà i d’obra d’art pública.

L’itinerari inclou la visita a les obres Núvol i cadira (1990), situada a la seu de la Fundació Antoni Tàpies; Sala de Reflexió (1996), que es troba a l’interior de la Universitat Pompeu Fabra, al Campus de la Ciutadella; i Monument Homenatge a Picasso (1981), situada al Passeig Picasso. En algunes ocasions, sempre en funció de la disponibilitat de les institucions que les acullen, el recorregut podria incloure la visita a les obres Complement (1999), emplaçada a l’Edifici Fòrum, Les quatre cròniques (1990), instal·lada al Palau de la Generalitat de Catalunya, i 7 de novembre (1971), ubicada al Parlament de Catalunya.

La Fundació Antoni Tàpies ja oferia des de l’inici del curs escolar 2008-2009 una versió d’aquest itinerari per a alumnes de cicles superiors de primària, ESO, batxillerat i cicles formatius. L’èxit d’aquesta activitat en l’àmbit escolar ha suscitat la voluntat de la Fundació de fer-la extensiva al públic general.

El projecte d’itineraris per l’obra pública d’Antoni Tàpies a Barcelona és possible gràcies a la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, de l’Ajuntament de Barcelona, del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.