Que la informació és quelcom efímer no és cap novetat. De fet, ja fa molt de temps que cap notícia perdura pel propi pes de la notícia, és a dir, les notícies es mantenen en portada tan sols quan hi ha un interès -sigui quin sigui- al darrere.

Ara estem a les acavalles d'una campanya electoral potent, intensa. No sé si és de les més intenses, però estic segura que si és de les campanyes on-line més destacades. 

 Els diversos partits -parlamentaris o no- han intensificat esforços per estar presents a les xarxes socials més importants: Facebook i Twitter, sobretot. Xarxes, d'altra banda, amb un poder enorme d'instantanietat. Les notícies es mantenen a la portada tan sols uns segons. 

 És fantàstic veure com les persones interactuen. La gran contradicció: més accés, menys participació electoral. Si, participació electoral. Les persones tenen opinió, oi tant! Però no l'expressen a les urnes, sinó a les xarxes socials. 

Aquesta nostra democràcia no és com voldriem, cert! Una Llei de Partits és el clar exemple del que no entenem democràtic; certament ho és, com també que la van aprovar partits polítics que a dia d'avui fan campanya i la volen neta, i democràtica. Partits, alguns, que s'han omplert les butxaques de diners públics, però que avui no són notícia per això. Partits, alguns, sotmesos a multinacionals i grans empreses que els fan decidir amb les mans lligades. Partits, alguns, que sotmeten el seu criteri a lobbys financers i mediàtics. 

De tots els vots depèn que aquest sistema segueixi així.