La vida continua

Als campaments  la vida continua, no igual ni de la mateixa manera, però la gent s'organitza i es distreu com pot per passar l'estona.
La majoría de campaments establerts a la ciutat tenen organizació pròpia des dels seus incicis. Com si féssin cas a l'himne nacional d'Haiti, que canta que la unió fa la força, els veïns afectats es van unir per organitzar-se sense l'ajuda de ningú.

Són els mateixos veïns que han creat juntes per governar el camp ,que compta amb la seva seguretat formada pels mateixos veïns afectats, diferents comitès com el d'ensenyament, que té una carpa per donar educació als més menuts. També hi ha president, que decideix el què fer i què demanar pel campament, el departament de cultura organitza esdeveniments, també hi ha un consell de joves ...

El cert, és que funcionen prou bé i no hi ha gaires problemes a part del menjar i l'aigua.

Aquesta continua sent la constant als campaments: la subsistència diària. La majoria de gent que no pot pagar menjar, rep alguna ajuda d'algún familiar o amic.

En Lorain és fabricant d'estels desde fa 30 anys i ara, al campament de Automeca, pot continuar fent la seva feina d'abans. Ha fet un estel amb el nom d'HAITÍ escrit al bell mig de la bossa i l'enlaire orgullós.
"Vull que Haití es torni a enlairar tal i com ha de ser, ben enlaire", diu. "Vull un Haití millor per als Haitians, ara que hem de refer-nos de les cendres i construir un Haití millor", acaba, mentre el seu estel s'enfila pel cel, acompanyat de la resta.
En Lorain ha pogut continuar la seva feina i continuar guanyant un sou, la gran majoria depèn de les ajudes i de familiars per poder continuar vivint.

Demá serà l'últim dia a Haití, després continuem el treball amb el SJR, Lac Servei Jesuita Llatinoamericà i Carib, per Dominicana on ens trobarem molts inmigrants Haitians que han fugit cap a aquell país.

Demà doncs serà lúltim article d'aquesta sèrie des d'Haití.


Sergi Cámara