Ramiro Pàmpols sj, capellà obrer jubilat

1. Quan ingressa a la Companyia dels Jesuites?
Vaig entrar a la Companyia als 17 anys, en un ambient de post Guerra Civil que segons  diuen, és sempre un temps molt especial...Vaig ser alhora una "víctima" i després un "alliberat" del nacionalcatolicisme.
Al acabar els estudis, el Concili Vaticà II fa donar-me la puntillada. Vaig saber de l'existència dels P.O. (Prêtres Ouvrièrs) francesos, i al cap de poc temps estava treballant en una petita fàbrica de Santa Coloma de Gramanet. Aquesta nova forma de vida va durar fins la jubilació, l´any 2000, a l´imprempta de l´Ajuntament de Barcelona.

2. Com arriba a Haití? 
Un cop jubilat, volia dedicar la nova etapa que tenia al davant a un país pobre. Em va semblar que Haití podia ser aquest país. Ho vaig proposar i es va fer realitat l´any 2006 (no volia marxar tenint la mare prop dels 90 anys).

3. Com és la situació socio-econòmica d´Haití abans del terratrèmol?
La situació socio-econòmica d´Haití és gairebé desesperada: potser més d´un terç de la seva població viu a l´exterior (prop de 3 milions de persones); l'atur és del 80%; fuga de cervells que fan cua a les Embaixades del Canadà i EE.UU, (es parla de 30.000 demandes de visats); un 43% d´infants entre un i catorze anys (gairebé la meitat dels seus habitants); i una economia agrària molt fràgil, potser un 60% viuen de la producció agrícola, sense  tecnificació, ni polítiques agràries que acompanyin als camperols en la tria de llavors i altres possibles ajuts en pesticides o fertilitzants, amb unes extensions de gairebé minifundi, (a excepció d´alguns grans terratinents), amb famílies nombroses que no poden alimentar,...alhora que l´estat haitià disposa de grans extensions de terra sense cultivar.
Per acabar aquesta ràpida descripció caldria parlar d´una indústria gairebé inexistent, amb dues zones franques, una a Port-au-Prince i l'altra a Ouanaminthe, amb salaris de misèria que només han pogut augmentar aquest any el valor de l´anomenat "salari mínim" de dos dos o tres dòlars diaris fins a cinc dòlars i no a totes les indústries. La majoria segueixen amb 100 o 125 gourdes de salari mínim diari. (Durant set anys ha estat de 70 gourdes, sense cap modificació). (1)
Com  conclusió, pot afirmar-se que a part de les dues zones franques, a penes hi ha valor afegit als productes haitians (mangos i altres fruites tropicals, carbó vegetal,...) i una productivitat molt baixa, quan fins un 80% de la totalitat de la població viu de l´economia informal. Port-au-Prince, com a primer model d´aquesta « economia » és com un immens «mercat del carrer» on infinitat de persones, especialment dones, esperen durant deu o dotze hores poder vendre algun dels productes vegetals o roba i sabates de segona mà, adquirits als EE.UU.


4. L'arribada massiva de les ONGs, és viable, com afecta?
Amb l´arribada massiva de les ONGs és difícil evaluar quina és ara la seva influència i pes específic. Fa dues setmanes la AECID (Cooperació Espanyola)  va convocar a totes les que vénen d´aquest país o que es beneficien dels seus ajuts, i vaig poder enumerar-ne unes quaranta.
Clar que sobre les ONGs es poden dir moltes coses: des de la sospita de què són globalment i de fet, una mena de govern paral.lel, fins aquelles que es pot pensar que tenen una política ben estructurada al seu propi país i que després apliquen rigurosament a tots els espais on es fan presents (la USAID podria ser d´aquestes), i d´altres que tenen cura de treballar amb un partenaire haitià ben definit i al que deixen prendre  les decissions importants, i encara aquelles que no tenen prou clar quin és l´impacte del seu treball,...
També convé mencionar els interesos econòmics de cada país "a canvi" dels serveis que fa a través de les seves ONGs, posant algunes condicions a l´hora de finançar determinats projectes (per exemple, que siguin empreses del seu país les que tinguin el dret a realitzar-los).
Aquí entrem en una mena de "túnel" on mai serà possible saber amb seguretat els interesos que estan en joc.

5. Què en pensa de la gran donació de diners, és a canvi d´alguna cosa?
¿Quins són els veritables interessos, ja no tant de les ONGs sinó dels països que volen ajudar a Haití?
No vull fer ciència ficció, però si que es poden suggerir algunes pistes versemblants i que responen al parlar de persones del país: possibles bosses de petroli a la vora del mar, a prop de la capital, existència de metalls preciosos,...però molt especialment: importància geoestratègica de l´illa: al costat de Cuba i en ple Carib, també propera a Venezuela, que vol atreure-la al seu radi d´influència. I sempre l´etern problema del narco tràfic...que potser és més important del que podria semblar a primera vista.

6. Haití dependrà sempre de l´ajuda internacional?
La paraula clau de la pregunta ¿dependrà Haití sempre de l´ajut internacional? és precisament la paraula "depèndencia".
Sembla una contradicció que el primer país negre in-dependent de tot el món, Haití, estigui sotmés a una creixent dependència.
Un testimoni gens sospitós, el d´Edmon Mulet, acaba de dir: "O bé es reforcen ara les institucions d´Haití o aquest país seguirà depenent durant els pròxims 200 anys".
El darrer número de Le Monde Diplomatique  (març del 2010), té un article on compara el comportament del govern de la India davant el devastador tsunami que va patir un dels seus estats, i quina és la política que ara segueix o corre el risc de seguir, el govern d´Haití.
Les preguntes que es plantejen en l´últim paragraf d´aquest treball són d´una importància cabdal. Cfr. Article.

7. Per on passa el futur d´Haití?
Està clar que el futur d´Haití passa per on vulguin ells mateixos. Per això jo tinc la forta convicció que qualsevol projecte, per humil que sigui, ha de tenir una única finalitat: ser un pretext per a formar persones del país. Mai un projecte ha d´anar davant de les persones. En canvi, moltes vegades, les ONGs en lloc de fer multiplicadors es fan indispensables per a seguir fent durant anys la mateixa feina i tenir, ara sí, un pretext per a cobrar uns salaris considerables...
I l´altra convicció és que no hi ha cap projecte, absolutament cap, que no tingui un contingut polític. Amb això vull dir que conscient o inconscientment les ONGs estan contribuint al reforçament o debilitament d´un model de societat determinat, potser encara poc esbossat, però ben real.
I aquest implícit és el que pot fer por a governs poderosos, com Canadà o EE.UU, i amb interessos prou clars, però no expressats, que se sentin motivats per a enviar 14.000 marines armats fins a les dents al país (a més dels 7000 soldats de la Minustah), o baixells de guerra a les costes.
Aquí sí que cal dir que la societat haitiana en el seu conjunt, la que diem ara freqüentment, la societat civil organitzada, ha de moure´s per anar creant i alhora exigint un nou model de societat que els faci sortir de la pobresa crònica. I ja ho està fent, denunciant al govern que en els seus documents de "reconstrucció nacional" no ha tingut en compte el parer de la societat civil. En un article recent, un grup d´aquesta mateixa societat civil, els haitians més ferits pel terratrèmol, per tant les autèntiques víctimes, escriuen: "No estem esperant caritat: reclamem treball, escoles i vivenda".
Sembla que no és tan complicat fer atenció a aquests drets fonamentals. La gran pregunta és si el govern d´Haití vol escoltar més les veus dels "donants" o les veus dels homes i dones que volen ser ja des d´ara els protagonistas d´un Haiti diferent al d´abans del terratrèmol.
La gran temptació és que sempre és molt més còmode posar la mà, que impideix la maduració i la creativitat de les energies pròpies del país, que dir respectuosament als donants interessats o desinteressats, com ha fet Bachelet a Xile, o abans la pròpia India: "moltes gràcies, tenim recursos humans suficients per a valdre´ns per nosaltres mateixos".
Aquesta noble resposta demana una lucidesa i un compromís personal i col.lectiu de molta envergadura.
Esperem els qui som crítics amb la majoria de governs i d´ONGs, que aquest compromís, que ja ha començat, arribi fins al final.
Segur que hi ha altres governs i altres ONGs que hi estan també interessats.


Ramiro Pàmpols sj, capellà obrer jubilat

Port-au-Prince, març del 2010.


(1) un dòlar equival a uns 40 gourdes.    

Sergi Cámara

Haití