Que quedi clar, d’entrada, que ja ens esta bé que un centre educatiu del nostre poble porti el nom de l’Emili Teixidor.

Fet aquest aclariment, deixeu que expliquem una història totalment real que va passar arran de posar un nom a la nova escola pública de Roda de Ter. Després del tancament de l’escola concertada Sant Lluís Bertran, la comunitat educativa de l’escola, comunitat sí, perquè tota escola pública té un òrgan participatiu, el consell escolar, en el qual hi són representats tots els seus membres: direcció, mestres, treballadors no docents, famílies, el govern de l’ajuntament i en el cas de secundària també els alumnes, doncs bé, la comunitat educativa  tenia ganes de deixar enrere el nom genèric que portava l’escola, el del poble, per tenir-ne un de propi, així que va crear una comissió amb aquest encàrrec: trobar un nom propi per a l’escola.

Aquesta comissió es va posar a treballar per tal de portar a terme el seu encàrrec, va demanar a diverses persones i entitats que fessin propostes, mica a mica van anar destriant i, al cap d’un temps, van escollir el nom i què va succeir? Va succeir que el nom triat no va agradar a l’equip de govern i... tal dia farà un any. Tot el procés de participació enlaire com si no hagués passat res. L’escola es va continuar dient “Roda de Ter”, fins el passat 20 de Maig, quan l’equip de govern va aprovar en el Ple el nou nom, escollit, evidentment, per ells que sí que en saben, “Emili Teixidor”.

El fet intolerable, des del nostre punt de vista, és la perversió que fa l’equip de govern dels processos participatius i de la democràcia i com, a partir d’aquesta farsa, les persones que tenen ganes de compartir,  responsabilitzar-se i implicar-se en els afers comunitaris es van desenganyant i va quedant en el seu imaginari allò de què “ja s’ho faran, total acaben decidint el que volen”.

Aquest és el fet que varem denunciar el dia del Ple, l’Alcalde i regidor d’educació només va saber dir que va ser un ingenu, suposem perquè va confiar en un procés participatiu, nosaltres pensem que els ingenus van ser les persones que, de bona fe, van creure important que el nom que havia de portar l’escola havia de ser fruit de la participació i del consens. Ingenus perquè no sabien amb qui tractaven.

Creiem també que per l’escriptor i pedagog seria encara més joiós i satisfactori que la decisió hagués estat el resultat d’un treball portat a terme per tota la comunitat, sobretot per part dels alumnes, el personatge i la seva obra s’ho val, en lloc de ser escollit a dit per uns quants, els que sí que en saben.

Però com ja és sabut, el nom no fa la cosa i ara que el senyor regidor/Alcalde ens ha beneït amb el nom que li ha semblat, continuem sense  el més important, la construcció del nou centre. Altre cop ens va vendre el mateix sopar de duro, ja falta poc, ens estem posant d’acord amb els propietaris, etc. I és que com sempre tot es redueix a tenir clares les prioritats, si el més important era poder cedir els terrenys necessaris per la construcció i no hi havia prous diners per fer tota la urbanització, doncs es busca un pacte amb el propietari del terreny directament afectat i la resta ja vindrà quan es pugui. Cinc anys empantanegats a quatre mil euros al mes de lloguer, facin números. I no s’hi val a engegar la repartidora i donar les culpes als altres, l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Roda, amb el regidor d’abans i d’ara al capdavant és d’una ineficàcia de record guinnes.

L’Ú PER CENT PEL MUSEU DE L’ESQUERDA

Una bona notícia, felicitats a l’equip de govern i a la Fundació de l’Esquerda. Sense aquests diners hauria estat impossible tirar endavant el projecte. Ara el que cal és pensar en què sigui sostenible econòmicament i bastir un projecte d’abast comarcal, cal que aquest equipament, juntament amb La Blava, es converteixin en referent i pol de dinamització social, cultural, econòmica i turística pel Roda de demà.

UN FUNCIONARI TÈCNIC DE MEDI AMBIENT?

Ja ens sembla bé que es consolidin les places dels treballadors municipals que fa anys que pateixen una provisionalitat absolutament injusta, quan el lloc de treball és necessari i així es demostra amb el temps, cal donar-li estabilitat i seguretat. Però no es pot perdre el seny mai, i en temps de crisi i retallada pressupostària encara menys, a què treu ara crear una plaça de funcionari de tècnic de medi ambient? Fins ara, els diners venien d’altres administracions i, ara, s’haurà d’augmentar el capítol de despesa corrent. Un poble de sis mil habitants necessita un tècnic de medi ambient en plantilla? Hi ha ciutats de vint mil que no en tenen. I el mes curiós és que això ho proposa qui en la passada legislatura ens criticava els pactes assolits amb el comitè d’empresa! Som en el darrer tram de la legislatura, les finances municipals que es trobarà el proper govern seran desastroses, ara no és moment ni d’assegurar llocs de treball de dubtosa necessitat ni d’inventar-se funcionaris.

Grup Municipal d’ERC

Maig de 2010